/Users/josepmariafontseresidera/Downloads/google612d75ea89f49b80.html
top of page

-  CINE, LITERATURA -

El cinema en el mirall de la literatura

Víctor Erice

Del 21 al 24 d'abril de 2022 • Mallaui, Menorca

​El cinema en el mirall de la literatura
Avui, com ahir, es parla molt de cinema i literatura, i més precisament de la relació entre el cinema i la literatura. Es parla i s'escriu tant que s'ha convertit en un tema molt freqüent en determinats fòrums. No hi ha curs, simpòsium o seminari que es preï que no l'hagi contemplat alguna vegada com a motiu per a una cita entre escriptors i cineastes, crítics i professors i especialistes de tota índole. La qüestió em sembla digna d'estudi i debat; entre altres raons, perquè la literatura i el cinema comparteixen avui més d'una frustació en un món on la comunicació està, en general, dominada per la Xarxa.


Es diria que aquesta època ha descobert, com a subjecte d'una certa vulgarització, una relació que, no obstant això, és molt vella; és a dir, que ve des de lluny, pràcticament des que el cinema és cinema o, si es vol, des de la invenció del cinema sonor. Era natural que el cinematògraf es mirés en el mirall de la literatura, sobretot a partir del moment en què es converteix, gràcies a un dels seus pares fundadors, David W. Griffith, en un mitjà per a, entre altres coses, explicar històries.


Encara que es desenvolupa i aconsegueix la seva plenitud com a llenguatge artístic en el segle XX, el cinema és un invent del segle XIX. Art del relat i, per tant, del temps, no és estrany que Griffith, des de les seves primeres experiències com a director, prengués com a referència narrativa la gran novel·la del XIX. Els seus models, a més, estaven en l'aire de l'època, interioritzats en el públic espectador. 

Els fulletons primer, el conte, la novel·la i el teatre després, van proporcionar al cinema un interminable cabal d'històries. I al seu torn el cinema va donar cos -moviment, veu i rostre- a infinitat de personatges que la literatura havia creat abans. Traient-los de la penombra on es trobaven, en certa manera els va reinventar, els va donar una vida nova.
Una gran part de les pel·lícules que en l'actualitat es duen a terme està basada en un text literari ja existent. L'adaptació d'una novel·la – sobretot si es tracta d'una novel·la de reconegut èxit comercial- s'ha convertit en una fórmula habitual de producció. D'aquí ve que a l'hora de la valoració dels resultats sigui freqüent sentir judicis crítics molt diferents, però que fet i fet, al meu entendre, resulten complementaris. D'un costat, se sol dir: “Aquesta és una pel·lícula que no segueix la lletra del llibre, i a més el traeix” ; d'un altre, s'acostuma a afirmar: “Aquesta és una pel·lícula que, a pesar que no segueix la lletra del llibre, sí que és fidel al seu esperit.”
Ara bé, un text està constituït per paraules, la matèria a través de la qual la història narrada s'encarna. I les paraules, convé recordar-ho, són una abstracció. La matèria cinematogràfica, en canvi, la constitueixen imatges i sons capturats per una càmera i un micròfon, és a dir, tot el contrari d'una abstracció. Resulta una miqueta paradoxal, per tant, que es parli insistentment de fidelitat o d'infidelitat a propòsit de les adaptacions cinematogràfiques perquè la naturalesa d'aquests dos llenguatges és molt diferent.
A través de la lectura d'un conjunt d'obres seleccionades, i de la revisió de les pel·lícules a les quals han donat lloc, el taller proposa una aproximació al veritable caràcter d'aquestes dues classes d'escriptura -la literària i la cinematogràfica- de les seves relacions de parentiu i de les seves diferències substantives sempre presents en qualsevol temptativa d'adaptació.


Víctor Erice

MALLAUI

Mallaui està a prop de Ciutadella. S'hi arriba en cotxe i us venim a buscar a l'aeroport.

21 - 24 abril

Comença el dijous a les 17h i acaba el diumenge després de dinar. És possible quedar-se un dia més

preus

800€ a 1040€ amb estada i pensió completa

510€ sense estada (inclou dinars i sopars. 

Nit extra: 80 €

DESCOMPTE

Les amigues i amics de Talleres islados tenen un 10% de descompte i el nostre agraïment.

_V.E_edited.jpg

VÍCTOR ERICE

El cinema en el mirall de la literatura

Des del divendres 21 d'abril a les cinc de la tarda, fins el diumenge 24 havent dinat.

Mallaui (Ciutadella), Menorca. S'hi arriba en cotxe. Recollides a l'aeroport el dia 21 al matí.

El preu amb estada va dels 800 € als 1040€ en funció del tipus d'habitació escollida. Inclou esmorzar,dinar i sopar i també el transport des de  l'estació de tren fins a la casa.

El preu sense estada és de 510€ i inclou els dinars i sopars. 

Informació: info@talleresislados.com o 971150731

Víctor Erice Aras, nascut a Carranza (Biscaia) el 1940, és un dels directors espanyols de cinema més estimats i estudiats pels cinèfils i crítics del setè art. Amb tot just tres llargmetratges i uns quants treballs de menor durada el seu nom sempre és un dels referents a l'hora de glossar la història del cinema a Espanya. A més és un dels realitzadors publicitaris més prestigiosos del país.

Va començar estudiant Ciències polítiques i Dret fins que va entrar a l'Escola de Cinema de Madrid el 1961, on va rodar els seus primers curtmetratges. Mentre cursava aquests estudis va realitzar crítica cinematogràfica en diverses publicacions i va començar a tenir contactes amb persones del gremi. El 1969 participa en el llargmetratge col·lectiu "Los desafíos", al costat dels realitzadors José Luis Egea i Claudio Guerín i sota la producció d'Elías Querejeta.

El 1973 estrena la seva primera pel·lícula, "El espíritu de la colmena", participant en el Festival de Cinema de Sant Sebastià i guanyant la Petxina d'Or a la millor pel·lícula. Aquest film, comentat més avall, és considerat sense discussió com una de les obres mestres del cinema espanyol.

El 1983 estrena 'El sur', film basat en la novel·la homònima de l'escriptora Adelaida García Morales i protagonitzat per Omero Antonutti i una joveníssima Icíar Bollaín. El rodatge va haver de ser interromput per problemes de finançament i es va presentar un muntatge del material rodat com una pel·lícula independent a Cannes. El bon acolliment del film i diversos desacords entre Erice i el productor, Elías Querejeta, va anul·lar el rodatge de la segona part de 'El sud' deixant la pel·lícula tal com la coneixem.

El 1992 estrena 'El sol del membrillo', una pel·lícula inclassificable (considerada per alguns com un documental) sobre la creació d'una obra pictòrica per part de l'artista manxec Antonio López. A més d'una reflexió sobre l'art, Erice i López plantegen tota una metàfora sobre el pas del temps i la pròpia existència de l'home. Aquest film, guardonat en diversos festivals, és considera una obra mestra de la cinematografia mundial.

Després de 'El sol del membrillo' Víctor Erice ha treballat en diversos projectes però cap ha fructificat. El 1999 va estar a punt de dirigir l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Juan Marsé 'El embrujo de Shangai', però les diferències existents amb el productor, Andrés Vicente Gómez, van cancel·lar el rodatge dos mesos abans del seu començament. Al final la pel·lícula va ser dirigida per Fernando Trueba amb un guió nou. El llibret escrit per Erice es va publicar amb el títol de 'La promesa de Shangai' en la col·lecció Areté de Plaza i Janés el 1999.

El seu cinema, després de 'El sol del membrillo', només ha pogut veure's en fragments de pel·lícules col·lectives, alguns documentals i vídeos de caràcter més experimental.

Biografia extreta de: http://www.juliomedem.org/miscelanea/erice.html

Més info: https://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Erice

.

Mallaui és una finca situada en plena naturalesa,  al sud-oest de Menorca, a 11 Km de Ciutadella, a prop de les conegudes platges de Cala'n Turqueta i Es Talaier. Està envoltada de camps i d'un bosc de pins, ullastres i alzines que arriba fins a la mar.  La casa senyorial, de principis del s.XX, va ser construída per a residència estiuenca familiar. Compta amb grans i lluminosos espais, nombroses habitacions i un beneït porxo des d'on veure el Mediterrani. Andrés Neuman for el primer autor en estrenar la casa, i després han passat per aquí els poetes Aguado i Piqueras, Manuel Vilas i Bernardo Souvirón.

UBICACIÓ

1280px-Mapa_municipal_de_Menorca_edited.png
bottom of page