De l'espai matern a la imaginació

Tota història ocorre en algun lloc i en algun moment. És obvi. Hi havia una vegada, en un país llunyà. Aquesta és la clau de qualsevol ficció. No hi ha personatge sense terra, sense casa, sense cabanya o palau, sense país, sense carrer, sense habitació. No hi ha figura sense fons. Com representar aquest espai? Com crear-lo? Quin paper juga en la història que escrivim? Pot ser, ell mateix, figura, personatge? Què ens diu de l'espai la pintura, la fotografia, el teatre, el cinema, que puguem heretar per a l'escriptura? Què és l'espai en la poesia? D'allò més pràctic a allò més metafísic, l'espai ens concerneix. Ens concerneix la seva llum, la seva obertura, la seva olor, la seva foscor, la seva humitat, el seu vent.

Cadascun de nosaltres guardem imatges primordials vinculades a un camí, al carrer de l'escola, a una muntanya, un riu o una riba de mar. El nostre paisatge matern, la nostra matriu a partir de la qual llegim el món visible. Diuen que si ens fan dibuixar un paisatge idíl·lic, encara avui, tantíssimes vicissituds després, la majoria dibuixem un paisatge molt semblant al de la infància de la nostra espècie, de poques muntanyes i amplis cels protectors. En fi.

D'aquest gran ineludible ens en parlarà Menchu Gutiérrez al juny. Ja ho va fer del temps, ja ho va fer del silenci. Ara ens obrirà les finestres a diferents espais i a la seva manera de crear-los. Serà a Menorca, la cúpula celeste de la qual és tan vasta que alguna cosa ens passa i ens hi sentim bé.

https://www.talleresislados.com/menchu-gutierrez-2022