Crear l'espai amb Menchu Gutiérrez

Diu Menchu Gutiérrez, a l'inici del seu llibre Decir la nieve: «La nieve borra una realidad e instaura otra. El mundo conocido queda sepultado bajo el manto blanco y, sin dejar de ser, se vuelve invisible. De algún modo, la nieve pone a dormir una parte de nosotros y despierta otra. La vigilia queda abajo, y ahora caminamos por el territorio del sueño. ¿O quizá sea al revés?»

L'espai i els seus moviments, que per ser infinits són la metàfora eterna, la pregunta perenne, el descobriment d'un jo al qual els nostres límits mentals no ens deixa accedir. Tal vegada un jo que en realitat no és tal. «On hi ha molt d'espai, hi ha molt de temps», diu el protagonista de la muntanya màgica, de T. Mann. El temps habita els espais i modifica la nostra percepció, la nostra sensació de pertinença o, al contrari, d'estranyesa. D'espais i de la seva creació en la literatura, ens parlarà Menchu Gutiérrez en el seu taller. Segurament ho farà des d'aquesta òptica mestissa tan seva, on conjumina visions poètiques, plàstiques o narratives; des de la barreja; des dels espais fronterers en els temes i en la forma, de tots els seus llibres. Aquí rellueix la fascinació de l'autora per aquests interrogants que ens ofereix el temps, l'espai -els espais-, la neu, el seu silenci, les cases habitades d'oblit, de secrets i de tot l'invisible.

Crear un espai en la literatura, perquè tot ocorre en algun lloc, és un acte de màgia. Aquest lloc està fet d'imatges on, com el seu nom indica, només la imaginació hi arriba. Les paraules permeten la trobada entre la imaginació de l'autora i la del lector (i tots els seus viceverses). No és només ficció, és una trobada d'imaginacions, és pura màgia.