Héctor Abad Faciolince

Escriptor, traductor i periodista. Va néixer a Medellín el 1958. És fill de Cecilia Faciolince i Héctor Abad Gómez, un destacat metge, professor universitari i defensor dels Drets Humans, qui a més va ser el fundador de l'Escola Nacional de Salut Pública.
El 1977 va realitzar estudis de filosofia a la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín, i de Medicina en la Universitat Javeriana de Bogotà. El 1978 va viatjar a Mèxic i va estudiar tallers de poesia i narrativa a la Casa del Lago, el primer campus cultural de la Universitat Autònoma de Mèxic. El 1979 va tornar a Medellín i va començar a estudiar Periodisme en la UPB. D'aquesta carrera va ser expulsat el 1981 per escriure un article irreverent contra del Papa. En 1982 fa estudis d'anglès a Nova York i més tard se'n va a Itàlia on estudia Llengües i Literatures Modernes a la Universitat de Torí. Torna a Colòmbia el 1987, després de graduar-se “Cum Laude” a Torí. A l'agost d'aquest any el seu pare és assassinat per paramilitars i a causa de les amenaces que rep s'exilia primer a Espanya (desembre de 1987) i després a Itàlia, el 1988, on treballa com a “lector d'espanyol” de la Universitat de Verona fins a 1992. Des dels seus anys d'estudiant havia començat a traduir al castellà 

Italo Calvino, Tomasi di Lampedusa, Gesualdo Bufalino, Cosí Levi i Natalia Ginzburg, entre altres. Aquestes traduccions es van publicar en llibres i en suplements literaris mexicans.
El 1992 va tornar a Colòmbia i va exercir diferents oficis. Va dirigir durant tres anys la Revista de la Universitat de Antioquia i va ser també director del Fons Editorial de la Universitat EAFIT. Va treballar també com a periodista i columnista per a diferents mitjans colombians: L'Espectador, Cromos, El Colombiano, i les revistes Cambio i Se¡mana.
El 1998 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme Simón Bolívar en la categoria columna d'opinió; va rebre aquest mateix premi l'any 2006. El 1999 va ser corresponsal de la revista Cambio als Estats Units, amb seu a Boston. En 2000, la seva novel·la Basura va rebre el Primer Premi Casa d'Amèrica de Narrativa Innovadora; el 2004, la seva novel·la Angosta va ser premiada a la Xina com la Millor Novel·la Estrangera de l'Any; el 2006 va rebre una beca del DAAD i va viure un any a Berlín.
Al novembre de l'any 2006, va publicar el seu llibre més celebrat, El olvido que seremos, on reviu la història del seu pare, el doctor Héctor Abad Gómez, i les circumstàncies del seu assassinat. Per aquest llibre ha rebut premis a Lisboa i a Washington.
Actualment és columnista i assessor editorial del diari El Espectador. Col·labora també amb El País de Madrid, el NZZ de Zurich i altres publicacions nacionals i internacionals. Les seves novel·les han estat traduïdes a diferents llengües, entre elles anglès, portuguès, italià, xinès, francès i alemany.

Bibliografia

​

• Malos Pensamientos (1991)

• Asuntos de un Hidalgo Disoluto (1994)

• Tratado de Culinaria para Mujeres Tristes (1996)

• Fragmentos de Amor Furtivo (1998)

• Basura (2000)

• Oriente Empieza en El Cairo (2001)

• Palabras Sueltas (2002)

• Angosta (2003)

• El Olvido que Seremos (2006)

• Las Formas de la Pereza (2007)

• El Amanecer de un Marido (2008)

• Traiciones de la Memoria (2009)

• Testamento involuntario (2011)

• La Oculta (2014)

• Lo que fue presente (2019)

.