Mariona Fernández

del 4 al 25 d'octubre de 2023

“Ya nada te separa de tu vida

Ya nada te depara

tantas sorpresas como tu pasado.”

Juan Vicente Piqueras

El gener passat vam presentar de nou el Quadern de memòries, en una versió nova que va tenir molt d'èxit: 21 grams. Es tracta d'una versió intensa en la qual escriure té tanta o més importància que l'escriptura resultant, d'acord amb aquella frase que diu que l'important, més que la vida, és viure.

Com en altres versions del Quadern, l'escriptura s'alimentarà de les vivències pròpies, de memòries, de mirada. La nostra percepció del món i la seva manera d'atendre'l (atenció) es veurà estimulada, però ens desviarem de les finalitats habituals en cursos previs: l'escriptura de relats. Aquí, sobretot, es tracta d'oferir eines diverses, que des d'òptiques molt dispars ens conviden d'una manera fàcil a jugar, a donar-ho tot en el joc.

21 grams (1a. part)

Presentació
Imaginar a l'altre
La paraula triada
El mobiliari
Un espai medul·lar
Les boges llistes
Set línies importades
No es tracta de ser o no ser
Em recordo d'ell
Un present compartit
L'arrel de l'ullastre
Plusquamperfet de subjuntiu
Dir el teu nom
Les 21 finestres
Cantar-se
El text final. Preparació.
Reduir, com si fos un vi
24 hores en la vida d'una dona
El text final. Jocs: com un globus que és d'un altre.
El vers com a porta d'entrada.
Lectura del text final.

21 grams (2a. part)

Per a aquelles persones que ja han fet l'anterior i s'han quedat amb ganes de més.

Presentació
Tu (no jo) com a personatge
Totes les famílies
Oficina d'objectes perduts
Les boges llistes (2)
I la llista definitiva
Ser i no ser. «Totes les opinions són d'uns altres».
Em recordo (el dia que)
Cita prèvia
Minúscula
De l'abandó a la troballa
En la llavor, el germen
Les 21 portes
La carta d'amor no rebuda
El text final. Preparació.
Reduir, com si fos un vi
Actes conscients
El text final. Jocs: com un globus que és d'un altre.
El vers com a porta d'entrada.
Epifanies
Lectura del text final.

Inscripció

QUADERN DE MEMÒRIES

21 grams

Es diu que l'ànima pesa vint-i-un grams i es diu que per a crear un hàbit necessitem vint-i-un dies.

Aquest és un curs de vint-i-un dies per a alimentar l'ànima, crear un hàbit d'escriptura solta, lleugera i tal vegada profunda, vivaç, i on el més important serà el fet d'escriure i on podrem desacostumar la nostra veu narrativa a partir dels diversos exercicis proposats, i trencar esquemes i prejudicis.

Què és?

Un curs intens i intensiu de propostes d'escriptura (sobretot autobiogràfica) en el qual es pretén, d'una banda,

instaurar un hàbit;
per una altra, oferir propostes molt variades i proporcionar eines que serveixin d'inspiració i germen a les infinites idees prèvies a l'escriptura i,
finalment, experimentar, viure l'escriptura com un joc en el qual ens passin coses.

Quan és?

Del 4 al 25 d'octubre

Una sessió virtual al dia d'uns 30 minuts.

De dilluns a dissabte (excepte acord diferent amb el grup)

L'horari s'establirà amb el grup.

No és imprescindible acudir a cada cita diària, però sí a la gran majoria.

És important, això sí, fer l'exercici.

Com funciona?

El dia 4 ens presentarem i es presentarà el curs i les seves intencions.

A partir del 5 es llegirà o comentarà en classe l'exercici proposat el dia anterior. Tant les persones que hagin assistit a la classe com les que no rebran un missatge amb la proposta per a l'endemà.

I escriurem?

Gairebé tots els exercicis impliquen una més o menys breu escriptura, animada per la pressió que suposa que el lector ens esperi l'endemà. Seran textos -amb les seves varietats formals- curts, naturalment.

Durant els últims dies del curs, s'encarregarà un text nascut en relació a algun dels exercicis. Serà un text de dues o tres pàgines (cos dotze a doble espai) que llegiré i comentaré a cadascuna de les persones inscrites. En una trobada final, a posteriori, posarem en comú aquest text amb el grup, en la classe de comiat.

Preu i inscripció

El preu d'aquest curs és de 210€

Inclou les 21 (menys 3) sessions en línia, els seus missatges posteriors i la lectura i comentaris d'un text final (de 2 a 3 pàgines, cos 12, doble espai).

Grups de set persones com a màxim.

Fragmento de una carta enviada a las personas inscritas en el curso anterior:

Este curso, ya lo dije, estaba planteado para que lo importante sucediera en vuestras casas, en el momento de hacerse, en la experiencia de la escritura que, bien atendida, nos devuelve sus cualidades (...) y nos damos cuenta que el entorno parece más vivo, tal vez porque nos hemos desplazado un poco, y desde este nuevo lugar (el de la escritura) miramos distinto.

«No basta abrir los ojos, hay que abrir lo mirado.» Este es el verso de Hugo Mujica que después de estos días hubiera elegido. Explica en muy pocas palabras lo que he intentado transmitir en estos 21 gramos/días. Si logramos hacerlo, tal vez encontremos nuestra mirada dentro de lo mirado (como un reflejo), tal vez sepamos qué nos gusta mirar y qué vemos en lo que nos gusta; en resumen, tal vez reconozcamos un poco más nuestro lugar en el mundo, como figura y como entorno.

Mariona Fernández (Torelló, 1964). Bibliotecària de formació. Abans de viure a Menorca, va treballar en el món de l'art i la fotografia a Barcelona, vinculada durant anys al Centre d’Art Santa Mònica i a la biennal Primavera Fotogràfica. També va col·laborar a l'estudi d'Humberto Rivas, al de Joan Fontcuberta o a la Galeria Berini, entre altres entitats. Va gestar i va dirigir el certamen fotogràfic SCAN, a proposta del Departament de Cultura, en les dues primeres edicions (2008 i 2009). En el 2008 va venir viure a Menorca i en el 2010 va posar en marxa Talleres islados. Aquest mateix any es va publicar Hermosa, el Capità i els nines russes (Saldonar, 2010), el diari d'un dol. Imparteix classes d'escriptura autobiogràfica, coordina el Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens, vinculat a les Trobades & Premis Mediterranis Albert Camus i col·labora amb la Xarxa de Biblioteques de Menorca on programa algunes de les activitats. Escriu.

I hi ha més coses, que no solen formar part del currículum i que, en canvi, ocupen gran part del dia en una casa de camp d'una illa petita on ha après, com deia Camus, "que enmig de l'hivern hi havia dins meu un estiu invencible”.

Inscripció