/Users/josepmariafontseresidera/Downloads/google612d75ea89f49b80.html
top of page

- PENSAMENT, GRÈCIA -

La societat agonística i

l'inevitabilitat de la guerra

Bernardo Souvirón

29 setembre - 2 octubre • Binissaida, Menorca

La societat agonística i l'inevitabilitat de la guerra

Durant els últims deu anys, al llarg dels diferents Tallers que he tingut el plaer i l'honor d'impartir a Menorca, una idea s'ha anat convertint en leitmotiv de gairebé totes les meves intervencions. Tal idea neix de la persistència de molts dels assistents en un convenciment palesament infundat: la certesa que en ple segle XXI determinats fets històrics han estat definitivament superats, i que, per tant, en formar part del passat, adquireixen la condició d'irrepetibles.

    Sempre he expressat, no sols durant els Tallers, el meu punt de vista contrari, fonamentant-lo en l'evidència que cal deduir de les lleis pròpies de la Història, doncs, com afirmava l'atenès Tucídides, els fets històrics han estat, “són i seran semblants, en la mesura en què la naturalesa humana és la mateixa”. Estic completament d'acord amb aquesta afirmació de Tucídides, i crec a més que, seguint el seu propi mètode de recerca, la Història obeeix a lleis que, com les de la Ciència Natural, romanen immutables en la mateixa mesura en què persisteixen les circumstàncies que les originen. En conseqüència, la idea central de molts dels meus tallers menorquins ha estat que la Història només supera allò que nosaltres, els éssers humans, hem estat capaços de superar abans.

Mentre escric aquestes línies ha esclatat una guerra en sòl europeu, a les portes de casa nostra. Al meu entendre, es tracta, desgraciadament, de la demostració palpable del que acabo d'afirmar. Malgrat això, molts europeus (i entre ells alguns “analistes” de renom) es pregunten avui, com és possible que un fet així, considerat propi del passat, pot estar desenvolupant-se en el present.

La resposta, precisament, està en aquest passat que havíem cregut deixar definitivament enrere.

Tenint en compte l'expressat en les línies anteriors, la meva proposta per a aquest taller és, grosso modo, la següent:

1.- Per quina raó l'ésser humà no sembla poder superar la seva tendència a la territorialitat, a l'enfrontament i, com a conseqüència, a la guerra? 

2.- Hi ha alguna explicació racional que pugui fer-nos comprendre les raons de tal comportament?

3.- I si n'hi ha, cap l'esperança de modificar-ho o, per contra, estem condemnats com a espècie a l'autodestrucció?

Al llarg del Taller, com sempre, intentarem aportar alguna certesa enmig de tanta incertesa.

Vegeu el programa aquí: https://www.talleresislados.com/bernardo-souviron-2022

 

Binissaida

Mallaui està a prop de Ciutadella. S'hi arriba en cotxe i us venim a buscar a l'aeroport.

29 set -  2 0ct

Comença el dijous a les 17h i acaba el diumenge a les 17h. ës possible quedar-se un dia més

preus

560€ a 980€ amb estada i pensió completa

480€ sense estada (inclou dinars i sopars. 

Nit extra: 80 €

DESCOMPTE

Les amigues i amics de Talleres islados tenen un 10% de descompte i el nostre agraïment.

BERNARDO_SOUVIRÓN.jpg

BERNARDO SOUVIRÓN

La societat agonística i l'inevitabilitat de la guerra

Des del dijous 29 de setembre a les cinc de la tarda, fins el diumenge 2 d'octubre havent dinat.

Binissaida, Menorca. S'hi arriba en cotxe. Recollides a l'aeroport el dia 29 al matí.

El preu amb estada va dels 560 € als 980€ en funció del tipus d'habitació escollida. Inclou esmorzar,dinar i sopar i també el transport des de  l'estació de tren fins a la casa.

El preu sense estada és de 480€ i inclou els dinars i sopars. 

Informació: info@talleresislados.com o 971150731

Bernardo Souvirón va néixer a Córdoba el 1953. Va ser professor de Grec Antic i Cultura Clàssica en l'Instituto María Zambrano de l'Espinar (Segovia) i professor Tutor de Llatí en les Facultats de Filologia i Filosofia de la Universidad Nacional de Educación a Distància. Durant quinze anys va ser redactor del Diccionario Griego-Español que, sota la direcció del professor i acadèmic Francisco Rodríguez Adrados, es redacta en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Com a membre d'aquest equip, va rebre l'any 1989 el Premi Aristòtil que concedeix anualment la Fundació Onassis.Ha estat col·laborador habitual en el programa de Ràdio Nacional d'Espanya “De la noche al día”, on, des del mes de setembre de l'any 2002, va desenvolupar la tasca d'explicar setmanalment als oients el món de l'antiguitat grega i romana des de diferents punts de vista. De la mateixa manera ho ha estat en el programa “La noche menos pensada”, també de Ràdio Nacional d'Espanya, en la mateixa tònica, la de relatar l'antiguitat clàssica a uns oïdors heterogenis. Ha estat també col·laborador setmanal de la revista La Clave, dirigida per José Luis Balbín, des de l'any 2003 fins a la data del seu tancament, el juliol del 2008. En les seves pàgines va intentar setmanalment l'aparent paradoxa d'explicar els fets i successos del present situant-los en el passat.

 

És autor dels llibres: Mujer de Aire, Àmbit Literari, Barcelona, 1980; Hijos de Homero, Alianza Editorial, Madrid, 2006; El rayo y la espada I, Alianza Editorial, Madrid, 2008; El rayo y la espada II, Alianza Editorial, Madrid 2011; El laberinto del Minotauro, Gredos, 2016; Els dotce trabajos de Hércules, Gredos, 2016; Prometeo y el secreto del fuego, Gredos, 2016.

 

Ha publicat nombrosos articles, en revistes com Aularium, Clío, MUY Historia i, entre els anys 2003 i 2008, l'autor va escriure més de dos-cents articles en la citada i desapareguda revista La Clave. En l'actualitat prepara el tercer volum d'El rayo y la espada i un llibre sobre la llegenda d'Ulisses, tots dos per a Alianza Editorial.

.

Binissaida de Davant és un casa familiar, que, sense els serveis propis del turisme rural, posseeix la bellesa acollidora i l'encant de les antigues cases de camp menorquines. Es troba en el sud-est de l'illa, a 8 Km d’Es Castell, a 11 de Sant Lluís i a 14 de Maó, mirant a la mar de llevant. Des d'allí, el Camí de Cavalls ens porta a la Torre donis Penjat i a la mar plena de plataformes naturals des d'on banyar-se si hi ha calma. Per l'altre costat, el camí arriba a Cala Rafalet per un bosc digne de qualsevol conte. Va ser la nostra primera casa i per ella han passat Gustavo Martín Garzo, Chantal Maillard, Soledad Puértolas, Bernardo Souvirón, Joan Fontcuberta, Miguel Gallardo, Félix de Azúa, Marta Sanz, Andrés Trapiello, MenchuGutiérrez, Jorge Wagensberg, entre altres. 

UBICACIÓ

1280px-Mapa_municipal_de_Menorca_edited.png
bottom of page