/Users/josepmariafontseresidera/Downloads/google612d75ea89f49b80.html
 

- PENSAMENT, GRÈCIA -

La societat agonística i

l'inevitabilitat de la guerra

Bernardo Souvirón

29 setembre - 2 octubre • Binissaida, Menorca

Aquiles en el momento de atravesar el corazón a Pentesilea
Aquiles en el momento de atravesar el corazón a Pentesilea

press to zoom
Mallaui
Mallaui

press to zoom
Mallaui
Mallaui

press to zoom
Aquiles en el momento de atravesar el corazón a Pentesilea
Aquiles en el momento de atravesar el corazón a Pentesilea

press to zoom
1/8

La societat agonística i l'inevitabilitat de la guerra

 

en traducció

Durante los últimos diez años, a lo largo de los diferentes Talleres que he tenido el placer y el honor de impartir en Menorca, una idea se ha ido convirtiendo en leitmotiv de casi todas mis intervenciones. Tal idea nace de la persistencia de muchos de los asistentes en un convencimiento patentemente infundado: la certeza de que en pleno siglo XXI determinados hechos históricos han sido definitivamente superados, y que, por tanto, al formar parte del pasado, adquieren la condición de irrepetibles.

    Siempre he expresado, no sólo durante los Talleres, mi punto de vista contrario, fundamentándolo en la evidencia que cabe deducir de las leyes propias de la Historia, pues, como afirmaba el ateniense Tucídides, los hechos históricos han sido, “son y serán parecidos, en la medida en que la naturaleza humana es la misma”. Estoy completamente de acuerdo con esta afirmación de Tucídides, y creo además que, siguiendo su propio método de investigación, la Historia obedece a leyes que, como las de la Ciencia Natural, permanecen inmutables en la misma medida en que persisten las circunstancias que las originan. En consecuencia, la idea central de muchos de mis Talleres menorquinos ha sido que la Historia sólo supera aquello que nosotros, los seres humanos, hemos sido capaces de superar antes.

Mientras escribo estas líneas ha estallado una guerra en suelo europeo, a las puertas de nuestra casa. En mi opinión, se trata, desdichadamente, de la demostración palpable de lo que acabo de afirmar. A pesar de ello, muchos europeos (y entre ellos algunos “analistas” de renombre) se preguntan hoy, cómo es posible que un hecho así, considerado propio del pasado, puede estar desarrollándose en el presente.

La respuesta, precisamente, está en ese pasado que habíamos creído dejar definitivamente atrás.

Teniendo en cuenta lo expresado en las líneas anteriores, mi propuesta para este taller es, grosso modo, la siguiente:

1.- ¿Por qué razón el ser humano no parece poder superar su tendencia a la territorialidad, al enfrentamiento y, como consecuencia, a la guerra? 

2.- ¿Hay alguna explicación racional que pueda hacernos comprender las razones de tal comportamiento?

3.- Y si la hay, ¿cabe la esperanza de modificarlo o, por el contrario, estamos condenados como especie a la autodestrucción?

A lo largo del Taller, como siempre, intentaremos aportar alguna certeza en medio de tanta incertidumbre.

 

Binissaida

Mallaui està a prop de Ciutadella. S'hi arriba en cotxe i us venim a buscar a l'aeroport.

29 set -  2 0ct

Comença el dijous a les 17h i acaba el diumenge a les 17h. ës possible quedar-se un dia més

preus

560€ a 980€ amb estada i pensió completa

480€ sense estada (inclou dinars i sopars. 

Nit extra: 80 €

DESCOMPTE

Les amigues i amics de Talleres islados tenen un 10% de descompte i el nostre agraïment.

BERNARDO_SOUVIRÓN.jpg

BERNARDO SOUVIRÓN

La societat agonística i l'inevitabilitat de la guerra

Des del dijous 29 de setembre a les cinc de la tarda, fins el diumenge 2 d'octubre havent dinat.

Binissaida, Menorca. S'hi arriba en cotxe. Recollides a l'aeroport el dia 29 al matí.

El preu amb estada va dels 560 € als 980€ en funció del tipus d'habitació escollida. Inclou esmorzar,dinar i sopar i també el transport des de  l'estació de tren fins a la casa.

El preu sense estada és de 480€ i inclou els dinars i sopars. 

Informació: info@talleresislados.com o 971150731

Bernardo Souvirón va néixer a Córdoba el 1953. Va ser professor de Grec Antic i Cultura Clàssica en l'Instituto María Zambrano de l'Espinar (Segovia) i professor Tutor de Llatí en les Facultats de Filologia i Filosofia de la Universidad Nacional de Educación a Distància. Durant quinze anys va ser redactor del Diccionario Griego-Español que, sota la direcció del professor i acadèmic Francisco Rodríguez Adrados, es redacta en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Com a membre d'aquest equip, va rebre l'any 1989 el Premi Aristòtil que concedeix anualment la Fundació Onassis.Ha estat col·laborador habitual en el programa de Ràdio Nacional d'Espanya “De la noche al día”, on, des del mes de setembre de l'any 2002, va desenvolupar la tasca d'explicar setmanalment als oients el món de l'antiguitat grega i romana des de diferents punts de vista. De la mateixa manera ho ha estat en el programa “La noche menos pensada”, també de Ràdio Nacional d'Espanya, en la mateixa tònica, la de relatar l'antiguitat clàssica a uns oïdors heterogenis. Ha estat també col·laborador setmanal de la revista La Clave, dirigida per José Luis Balbín, des de l'any 2003 fins a la data del seu tancament, el juliol del 2008. En les seves pàgines va intentar setmanalment l'aparent paradoxa d'explicar els fets i successos del present situant-los en el passat.

 

És autor dels llibres: Mujer de Aire, Àmbit Literari, Barcelona, 1980; Hijos de Homero, Alianza Editorial, Madrid, 2006; El rayo y la espada I, Alianza Editorial, Madrid, 2008; El rayo y la espada II, Alianza Editorial, Madrid 2011; El laberinto del Minotauro, Gredos, 2016; Els dotce trabajos de Hércules, Gredos, 2016; Prometeo y el secreto del fuego, Gredos, 2016.

 

Ha publicat nombrosos articles, en revistes com Aularium, Clío, MUY Historia i, entre els anys 2003 i 2008, l'autor va escriure més de dos-cents articles en la citada i desapareguda revista La Clave. En l'actualitat prepara el tercer volum d'El rayo y la espada i un llibre sobre la llegenda d'Ulisses, tots dos per a Alianza Editorial.

.

Binissaida de Davant és un casa familiar, que, sense els serveis propis del turisme rural, posseeix la bellesa acollidora i l'encant de les antigues cases de camp menorquines. Es troba en el sud-est de l'illa, a 8 Km d’Es Castell, a 11 de Sant Lluís i a 14 de Maó, mirant a la mar de llevant. Des d'allí, el Camí de Cavalls ens porta a la Torre donis Penjat i a la mar plena de plataformes naturals des d'on banyar-se si hi ha calma. Per l'altre costat, el camí arriba a Cala Rafalet per un bosc digne de qualsevol conte. Va ser la nostra primera casa i per ella han passat Gustavo Martín Garzo, Chantal Maillard, Soledad Puértolas, Bernardo Souvirón, Joan Fontcuberta, Miguel Gallardo, Félix de Azúa, Marta Sanz, Andrés Trapiello, MenchuGutiérrez, Jorge Wagensberg, entre altres. 

UBICACIÓ

1280px-Mapa_municipal_de_Menorca_edited.png