La societat agonística i l'inevitabilitat de la guerra

​

Durant els últims deu anys, al llarg dels diferents Tallers que he tingut el plaer i l'honor d'impartir a Menorca, una idea s'ha anat convertint en leitmotiv de gairebé totes les meves intervencions. Tal idea neix de la persistència de molts dels assistents en un convenciment palesament infundat: la certesa que en ple segle XXI determinats fets històrics han estat definitivament superats, i que, per tant, en formar part del passat, adquireixen la condició d'irrepetibles.

    Sempre he expressat, no sols durant els Tallers, el meu punt de vista contrari, fonamentant-lo en l'evidència que cal deduir de les lleis pròpies de la Història, doncs, com afirmava l'atenès Tucídides, els fets històrics han estat, “són i seran semblants, en la mesura en què la naturalesa humana és la mateixa”. Estic completament d'acord amb aquesta afirmació de Tucídides, i crec a més que, seguint el seu propi mètode de recerca, la Història obeeix a lleis que, com les de la Ciència Natural, romanen immutables en la mateixa mesura en què persisteixen les circumstàncies que les originen. En conseqüència, la idea central de molts dels meus tallers menorquins ha estat que la Història només supera allò que nosaltres, els éssers humans, hem estat capaços de superar abans.

Mentre escric aquestes línies ha esclatat una guerra en sòl europeu, a les portes de casa nostra. Al meu entendre, es tracta, desgraciadament, de la demostració palpable del que acabo d'afirmar. Malgrat això, molts europeus (i entre ells alguns “analistes” de renom) es pregunten avui, com és possible que un fet així, considerat propi del passat, pot estar desenvolupant-se en el present.

La resposta, precisament, està en aquest passat que havíem cregut deixar definitivament enrere.

Tenint en compte l'expressat en les línies anteriors, la meva proposta per a aquest taller és, grosso modo, la següent:

1.- Per quina raó l'ésser humà no sembla poder superar la seva tendència a la territorialitat, a l'enfrontament i, com a conseqüència, a la guerra? 

2.- Hi ha alguna explicació racional que pugui fer-nos comprendre les raons de tal comportament?

3.- I si n'hi ha, cap l'esperança de modificar-ho o, per contra, estem condemnats com a espècie a l'autodestrucció?

Al llarg del Taller, com sempre, intentarem aportar alguna certesa enmig de tanta incertesa.

​

Vegeu el programa aquí: https://www.talleresislados.com/bernardo-souviron-2022

​